Ara se m'ha florit l'api...bé, més que florit, se m'ha espigat...

És el primer any que la tenim i la veritat és que de vegades la Naturalesa es passa...I llavors se'n riuen dels "juanchis" de Reus

"Passiflora caerulea", passionaria o també flor de la passió

Encara d'ahir...A l'horitzó hi plovia i jo amb els dos estenedors plens de roba...

Si els hi cau a sobre el cumulonimbus... a prendre pel dallonses les vacances...(demà més)

El merlot li està fent de pare al cucut. M'ho ha dit l'Otorino...sí, sí, l'Otorinolaringòleg, no l'Ornitòleg.

"El cucut no fa niu, però la femella s’espavila ponent els ous d’un en un en nius diferents, tots d’ocells molt més petits que ella mateixa, i es desentén després del manteniment dels pollets, els quals resten a la disposició de la bona voluntat dels seus pares adoptius. Aquests han de fer mans i mànigues per a alimentar el fill adoptiu, que sovint és cinc vegades més gros que no pas ells.
Si tenim en compte que la femella de cucut pot fer cada any de deu a quinze ous i que als propietaris dels nius assaltats no els fa cap gràcia rebre una visita tan compromesa, podem entendre que la tècnica que ha de fer servir per a repartir els seus ous en tants nius aliens és bastant complicada. En aquesta etapa reproductiva, la femella controla un espai de terreny ampli i està pendent dels nius que vol parasitar. Vigila aquests nius i, quan veu que tenen ous, espera un moment de distracció dels propietaris per retirar un ou del niu i pondre el seu. Cada posta la pot fer en un temps rècord d’uns deu segons.
El pollet de cucut, poc després de néixer, s’aprofita de la seva corpulència per a fer fora del niu els ous que hi troba o, si ja han nascut, els seus malaventurats germans adoptius."

Hi ha una creença luxemburguesa, per a mi sagrada, i consisteix que a la primavera mai t'enxampi el cant del cucut sense diners en la butxaca, ni que siguin cinc cèntims.
Aquesta senzilla norma garanteix, per la resta de l'any, una tranquil·litat econòmica tal, que sempre que et posaràs la mà a la butxaca hi haurà diners...

Per a postres cireres... i no vegis com han acabat les estovalles...

El cas és que jo ja estava avisat que les pastilles eren fortes...

S'assegué a la seva dreta i tot mirant-se'l de fit a fit li digué: Seeet l'has cagat...se t'ha florit.

Dedicada a l'Humbert

Diferent biodiversitat en uns camps de blat...

Les dues fotos són d'aquesta setmana (preses en El Pasteral i Les Planes, a 5 Km l'un de l'altre); el camp de la dreta fa uns anys tenia el mateix colorit que el de l'esquerra, però ara el pagès ho atapeeix d'herbicides, insecticides, plaguicides... i de tot el que li venen, mentre en pugui treure uns quilos més de blat i, a sobre, quant el dilluns troba el seu veí a mercat, li dóna bons consells de com acabar amb els gall-gallarets, blauets, pardals, garses...i tot el que es mogui.
Una reflexió, no sé de qui és, però la faig meva:
"Tots els éssers vius tenen dret a existir, els éssers humans no tenim cap dret de dur als altres éssers vius a l'extinció. No podem jugar a ser Déu i decidir quina espècie és més beneficiosa per a nosaltres i permetre així que sobrevisqui. L'ésser humà es creu el llombrígol del món i totes les altres criatures són valuoses solament si li fan servei. Totes les plantes, animals, bacteris, fongs,.. tenen un valor essencial, els animals no són més importants que les plantes, ni els mamífers més importants que els insectes..."
La Sylvie ho té molt clar i s'auto-defineix com a jainiense...

Abans i després de la perruqueria