El merlot li està fent de pare al cucut. M'ho ha dit l'Otorino...sí, sí, l'Otorinolaringòleg, no l'Ornitòleg.

"El cucut no fa niu, però la femella s’espavila ponent els ous d’un en un en nius diferents, tots d’ocells molt més petits que ella mateixa, i es desentén després del manteniment dels pollets, els quals resten a la disposició de la bona voluntat dels seus pares adoptius. Aquests han de fer mans i mànigues per a alimentar el fill adoptiu, que sovint és cinc vegades més gros que no pas ells.
Si tenim en compte que la femella de cucut pot fer cada any de deu a quinze ous i que als propietaris dels nius assaltats no els fa cap gràcia rebre una visita tan compromesa, podem entendre que la tècnica que ha de fer servir per a repartir els seus ous en tants nius aliens és bastant complicada. En aquesta etapa reproductiva, la femella controla un espai de terreny ampli i està pendent dels nius que vol parasitar. Vigila aquests nius i, quan veu que tenen ous, espera un moment de distracció dels propietaris per retirar un ou del niu i pondre el seu. Cada posta la pot fer en un temps rècord d’uns deu segons.
El pollet de cucut, poc després de néixer, s’aprofita de la seva corpulència per a fer fora del niu els ous que hi troba o, si ja han nascut, els seus malaventurats germans adoptius."

Hi ha una creença luxemburguesa, per a mi sagrada, i consisteix que a la primavera mai t'enxampi el cant del cucut sense diners en la butxaca, ni que siguin cinc cèntims.
Aquesta senzilla norma garanteix, per la resta de l'any, una tranquil·litat econòmica tal, que sempre que et posaràs la mà a la butxaca hi haurà diners...